Més sobre Maragall i la maçoneria

En un article anterior, vam explicar que un dels membres de la Generalitat cessats per Maragall representava "la quota que correspon a la maçoneria dins del govern". Si més no, això és el que no s’està d’explicar un dels bisbes de les diòcesis catalanes. Dit això, ens preguntàvem si entre els sis nous consellers també n’hi ha un que representa la quota corresponent als maçons i, en cas afirmatiu, qui deu ser.

Ens havíem proposat no desvelar ni el nom del bisbe que ho explica (no hi ha gaires bisbes a Catalunya, però amb les dades aportades suposem que es fa difícil endevinar de qui es tracta), ni el de la conselleria a què es referia ni el de la persona cessada.

Resulta, però, que un lector de La ferradura verda ens ha fet arribar una dada que ens havia passat per alt. Es tracta d’un article de Joan de Sagarra a La Vanguardia en què posa nom i cognom al personatge que aquí vam batejar com a Agent X.

Si ho publica La Vanguardia, per què no ho podem dir aquí? Es tracta de l’exconsellera de Cultura Caterina Mieras. De fet, l’articulista, que no afirma ni desmenteix que Mieras pertanyi a la maçoneria, assegura que li sembla un disbarat dir que aquesta pertinença va ser el motiu del seu nomenament.

Segons Joan de Sagarra, aquesta versió circulava per l’Ateneu Barcelonès. L’artcicle, que en realitat parla de la dimissió de Xavier Folch de director (?) de l’Institut Ramon Lllum, es titula Crónica de una maragallada i és del dia 26 de febrer del 2006.

Per a aquells que no tenen accés als continguts de La Vanguardia Digital, trascrivim el fragment sencer. “Corren diversas versiones sobre esa elección. Una de ellas me llega del Ateneu del señor Bohigas (y mío), en gran medida controlado por las huestes de Esquerra. Según esa versión, la señora Mieras debería su cargo a su presunta condición de miembro de la masonería, lo que llevaría a preguntarse si el presidente de la Generalitat no será a su vez masón. Sea o no sea masona la señora Mieras, esa versión me parece un tanto disparatada.” I a continuació explica altres versions, que també considera una maragallada.

Rebobinem.

Malgrat que Joan de Sagarra no s’ho cregui, la versió que el nomenament de Caterina Mieras com a consellera de Cultura es va produir per la seva pertinença a la maçoneria circulava per l’Ateneu Barcelonès. Pel que diu, en ambients pròxims a Esquerra Republicana. Aquesta mateixa versió és la que explica en determinats cercles un dels bisbes de les diòcesis catalanes. L’articulista es pregunta, a més, si aquest fet no implicaria que el mateix president Maragall també fos maçó.

Ep!, ser maçó no està prohibit ni té per què ser una cosa negativa, que quedi clar. Però estaria bé una mica d’informació, no?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Més sobre Maragall i la maçoneria

  1. júlia diu:

    Òndia, sembla fa anys, quan ens deien tot allò dels maçons i els comunistes, el que em sobta és que encara existeixin i generin polèmica… Després va venir l’opus, que déunidó.

Els comentaris estan tancats.