Sant Jordi (1)

Els llibreters tornen a estar contents per l’èxit de vendes del dia de Sant Jordi. Després d’haver passat uns quants minuts per la Rambla i per alguna llibreria de les grans, sorgeix inevitable la pregunta: ¿tan aficionats estem a la lectura, ni que sigui un dia a l’any?

Els carrers principals de Barcelona i alguns establiments semblaven la plaça Cremada de Berga durant l’últim Tirabol de la Patum. Atapeïment, xafogor, empentes, roses de tots colors fins i tot negres, algun cotxet amb criatura a punt de naufragar…

I malgrat tot, la gent era capaç de trobar el llibre més recomanat, i d’endevinar la parada i l’hora en què signava a preu fet el seu escriptor preferit, i d’aguantar estoicament (o histèricament) a la cua per arribar fins als peus de l’autor mediàtic de torn…

I sobretot la gent comprava. I pagava!! Tan fàcil com devia ser firar-se de franc enmig d’un caos tan multitudinari. ¿O és que van col·locar sensors antirobatori que disparaven les alarmes de la Guàrdia Urbana a totes les sortides de la Rambla?

Comprar el llibre que t’interessa per Sant Jordi és una proesa. Sort que les llibreries solen estar obertes molts dies durant l’any.

I ja tenim un altre excriptor nostrat amb èxit mundial. La Fira de Frankfurt ja deu esperar amb candeletes la novel·la sobre l’església catedral del mar d’Ildefonso Falcones. Versió catalana i versió castellana, perquè no hi hagi discussions.

Una pregunta. ¿Com es creen els best sellers improvisats? ¿Ja s’ha canviat el boca-orella pel mòbil? I els llibreters, ¿com ho sabien que els en demanarien tants exemplars, que ja tenien a punt? ¿O són ells els que van fer servir el mòbil? ¿O és que es van posar d’acord els editors per dir el mateix nom?

Alguns escriptors professionals (professionals? ¿Quants n’hi deu haver que visquin d’escriure llibres?) es queixen sempre de la competència deslleial dels escriptors mediàtics (¿que no surten a la tele tantes vegades com els conviden i més si poguessin, els altres?). Ser el més venut per Sant Jordi sí que és un bon inici de campanya mediàtica. Tots els mitjans en parlen. I gratis, perquè surt als Telenotícies.

I després, qui llegeix?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Sant Jordi (1)

  1. frederic diu:

    llegir? molt poca gent, nosaltres els 4 penjats dels blocs

  2. Deu haver-hi bloggers poc lletraferits, no? i tambe “no bloggers” devoradors de llibres. Perdona però ha estat un judici massa inconsistent. Jo només se que Sant Jordi ha ajudat i està ajudant a omplir aquelles prestatgeries catalanes tant buides! que es llegeixin o no ja es una altre història. tot i així coneixo molta gent que llegeix molt i no són precisament una minoria selecta i tocada per la ma de Deu, gent normal, ciutadans anònims.

    Salut!

  3. sedivaneb diu:

    per començar, i amb el seu permís, veig a Sant Jordi com el cavaller que cada vint-i–tres d’Abril fereix, mai no l’acaba de matar, la ignorància literària de molts, la considero la festa, o una de les festes més maques, que ens puguem inventar. I gràcies a això tots aquells que no agafen un llibre durant la resta de l’any, aquest dia en compren un, i col•laboren a la manutenció dels pobres escriptors, mediàtics, anònims, consagrats i acabats de caure del niu. Gran tasca social, una festa complerta, i els editors, heu vist com somriuen al final del dia.

  4. ronals diu:

    No pretenem pas fer una crítica del fet que la gent compri llibres, molts llibres, per Sant Jordi. Com més se’n comprin millor, per descomptat, per al gremi dels escriptors, per al dels editors, per al dels llibreters i per a la cultura en general. Però no es pot negar que és una mica insòlit que molta gent només compri un llibre precisament aquell dia en què sovint calen esforços per arribar-lo a trobar. ¿Us imagineu que contents estaríem tots si la meitat de la gent que compra llibres per Sant Jordi en comprés habitualment? En fi, les coses són com són, i als que baixem de pagès les aglomeracions ens cansen. Si no són les de la Patum, esclar.

  5. júlia diu:

    L’èxit d’un llibre pot respondre al màrketing però també a l’atzar, a la casualitat, a un cúmul de circumstàncies estranyes. La Catedral del Mar es va promocionar, però també se’n van promocionar, i molt, d’altres llibres. Vendre molt un sant Jordi no vol dir res -vol dir que l’afortunat autor haura cobrar unes peles, això sí, cosa molt bona ja que en aquest gremi no és freqüent, encara que existeixi tota una mitologia sobre l’èxit literari-, hi ha autors que han venut molt un llibre i després s’han esvaït o no han repetit l’èxit anterior, com passa amb els actors. La fòrmula de l’èxit no la sap ningú, em sembla… Jo desconfio força d’aquests èxits sobtats, ja que he tingut més d’un desengany després de comprar i llegir un llibre de molt èxit, sort de les biblioteques, que et deixen llegir gratuïtament abans de decidir.

  6. frederic diu:

    El Caminant, no és un comentari inconsistent, és superficial, si vols puc fer-te una parrafada molt més llarga del que opino sobre el tema, però ja la vaig fer en un altre lloc i ara no tinc ganes de repetir-la.
    De totes maneres sempre es bo que es comprin llibres, encara que sigui un dia l’any i per quedar bé. Tampoc penso que es llegeixi poc, potser llibres sí, però sempre estem llegint, tothom està llegint, encara que sigui l’etiqueta del paquet de tabac. No, seriosament, molta gent que no va a les biblioteques, compraria més llibres si fossin més barats. I d’altra banda està el fet que per les estadístiques, els que anem a les biblioteques i llegim llibres prestats, no comptem.
    Apa, sort que no volia deixar parrafada!

Els comentaris estan tancats.