La Patum segons la Renfe

    La revista gratuïta Paisajes desde el tren del mes d’abril (que es distribueix entre els que no viatgen amb avió sinó amb la Renfe) inclou el reportatge Cataluña condal. Noble y auténtica, en què es fa referència a diversos indrets dels comtats de Berga, Ripoll i Besalú. Se suposa que és una invitació a fer-hi una visita.
   El text està signat per Rafael Mingorance i les fotos són d’Óscar Rodbag. A la portada hi ha una imatge de Sant Llorenç dels Porxos.
No sé si els compaginadors del reportatge se’n van menjar trossos o és que l’autor anava tan perdut i tenia tanta gana que simplement va tirar pel dret: "Los catalanes son aficionados a coger caracoles, setas y espárragos para hacer tortillas , el famoso suquet (guiso de pescado) y el elemental cocido de patata". Truites de cargols? Suquet de bolets? Patates amb espàrrecs? No dic quin restaurant berguedà recomana perquè no s’enfadin. Espero que si l’articulista realment hi va anar com a mínim li van fer pagar la consumició.
   No penso resumir ni comentar tot el reportatge, però sí que en vull remarcar dos fragments. El primer fa referència a la manera d’arribar als paratges ressenyats a l’article. En un destacat sota el títol Cómo llegar s’especifica que a Barcelona hi arriben diàriament 28 trens AVE (per tant, es deu suposar que bona part dels visitants han d’arribar per la línia de Madrid-Sarragossa-Lleida). Bé, vingui d’on vingui, ja tenim el viatger a Barcelona. Transcric íntegrament el que l’ínclit articulista escriu a continuació: "Desde la capital catalana se accede al condado de Besalú. Desde Girona, hasta donde llegan más de una veintena de trenes de Media Distancia, se accede a Ripoll y Berguedá. También está conectada con el Corredor Mediterráneo con trenes Talgo procedentes de Murcia i Valencia. www.renfe.com y teléfono 902 320 320." 
Queda clar, doncs, que per arribar al Berguedà des de qualsevol punt de la Pell de Brau s’ha d’anar amb la Renfe fins a Girona… i ja està. I si algú no troba l’accés amb els ulls tancats, segur que al telèfon o a la web de Renfe li donaran les instruccions oportunes amb tota l’amabilitat habitual.
   El segon fragment que destaco (hi ha més perles, però ho deixarem aquí) és la descripció que fa de la Patum. El reprodueixo íntegrament (sense la fotografia, no fos cas que em demandessin, per no haver demanat permís). ¿Corpus cau en divendres i la Patum es fa el dia abans que és dijous o bé Corpus és dijous i la Patum es fa el dia abans que és dimecres? I vés continuant, si vols riure una mica. Com que m’hi perdo, deixo els comentaris per als lectors. Ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat deu tenir aquestes coses: tothom es veu amb cor de dir-hi la seva i de convidar tota la humanitat a treure el nas a la plaça de Sant Pere. Avís: si no hi heu estat mai, feu cas de l’articulista de la Renfe. Per participar en la catarsi patumaire cal portar banyador (diu que hi fa molta calor) i anar amb compte amb les coces de les guites.        



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La Patum segons la Renfe

  1. Tinc ganes de saber quin gust tenen les truites de cargols; potser gràcies a aquest article de “Paisajes desde el tren” fem un gran descobriment culinari.

    Oriol López

Els comentaris estan tancats.